Sobre els diacrítics

El setembre de 2016, quan estudiava Filologia Catalana a la UB, la professora Neus Nogué ens va comunicar les novetats en la gramàtica i l'ortografia catalanes. A l'aula hi havia força cares de pocs amics en saber que dels 150 diacrítics existents, només se'n salvarien 15. Aquestes cares es van alegrar quan la professora va dir que ara ens trobàvem en un estat de gràcia en què la normativa antiga encara era vigent durant cinc anys i que, per tant, no es considerarien faltes d'ortografia ni gramaticals l'ús dels tantíssims diacrítics assassinats o de grafies amb una sola erra que ara ja anaven amb doble erra (erradicar, per exemple). 

Aquella sensació d'alleugeriment generalitzat per poder mantenir la normativa antiga és el que em remet l'article de Magí Camps, "Ossos que parlen", quan, en el mateix estat de gràcia, es van permetre la llicència de mantenir l'accent diacrític a os en un article sobre arqueologia. Aquí hi veig clarament una mostra d'assessors lingüístics que desobeeixen les normes. La lingüística com a quelcom prou flexible per passar per alt les normes establertes per l'IEC, ni més ni menys. 

El 6 de novembre de 2016, la redacció de VilaWeb publica aquest article anomenat "VilaWeb mantindrà els accents diacrítics" en què diuen que tot i que "no és feina dels mitjans de crear ni de proposar una normativa lingüística" se cenyiran al Llibre d'estil de VilaWeb per continuar usant els diacrítics antics sota la premissa que el seu llibre d'estil "assenyala específicament que 'un terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la precisió i, de retop, la claredat d’un text', al mateix temps que aconsella l’ús, 'sense apocament, dels recursos propis, sintàctics i lèxics'". Jo el que veig aquí és una tossuderia més pròpia dels adolescents que érem a la classe de la Neus Nogué que no pas la d'un mitjà de comunicació que, al cap i a la fi, serveix com a referent lingüístic per als seus lectors.

És com tota la bateria de versions sobre el terme botellón en què trobem en aquest article: el terme s'anomena "botellot" a La Vanguardia, "botellada" segons Gabriel Bibiloni, "entrompada" segons VilaWeb o nous "conceptes d'arrel" com "mam en grup" segons Màrius Serra. Depenent de qui escrigui l'article ho dirà d'una forma o d'una altra i això crearà un referent lingüístic que el lector o espectador podrà acabar utilitzant al dia a dia. 

Val a dir que en l'article que he comentat, VilaWeb s'escuda en l'ús discrecional de l'accent diacrític en casos "en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i pot produir-se, doncs, una ambigüitat indesitjada que no resol el context comunicatiu", però aquesta referència diu concretament "s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no recollits en el quadre 32, només, però, en el cas dels seus usos marcadament particularitzats, com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc. Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i pot produir-se, doncs, una ambigüitat indesitjada que no resol el context comunicatiu". El quadre 32, per cert, és el quadre dels 15 diacrítics supervivents en la nova normativa. Informació extreta de l'article "Novetats de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans".

VilaWeb, clarament fa trampes perquè l'excepció només s'aplica en els topònims que duien accents diacrítics ara caiguts com ara Cóll, Jóc o Móra. Igualment, en la microtoponímia i en la toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs). Vaja, que aquesta rebel·lió per part d'aquest mitjà de comunicació amb l'excusa de l'ús discrecional de la normativa és una irresponsabilitat que només manté un referent lingüístic desfasat. 

Aquesta opinió tan ben formulada i ben escrita la vaig aportar a l'assignatura Correcció de Textos i Assessorament Lingüístic, precisament al debat de classe amb Laia Terricabras, antiga alumna del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC i assessora lingüística en alguns mitjans de comunicació.

Vull afegir, a més, que puc entendre les crítiques de la gent per la decisió de l'IEC d'eliminar tots aquells diacrítics, però també entenc que es va prendre com a mesura per fer més accessible la llengua catalana per als nous parlants i per simplificar normes o convencions de la Gramàtica de la llengua catalana que ja feia temps que necessitaven un replantejament. Res no està fet per fer mal al català, ans al contrari.