Últimes voluntats de Marilyn Monroe

Que n'és de curiosa, la vida. El 2015 vaig començar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona convençut (o autoenganyat) que faria una pila de gramàtica, terminologia, neologismes... i poca literatura. Aquí on em teniu, sempre m'ha costat retenir les lliçons d'història, literatura i geografia, així que quan vaig triar Filologia Catalana com a carrera a cursar després de fer la Selectivitat, vaig assumir que no faria res que no m'agradés. Que n'era de ruc. No em vaig llegir cap pla d'estudis, no vaig informar-me ni una mica sobre com seria la carrera i vaig anar convençut que faria més pràctica que teòrica. Lectors meus, els quatre que sou, em delato com l'imbècil més gran que ha conegut la humanitat. Vaig dedicar molt de temps dient que a l'institut no ens havien explicat de què anirien les carreres universitàries a què ens apuntàvem; vaig comentar a molts amics que el problema del sistema educatiu a partir de l'ESO és que se'ns força a triar decisions vitals de massa joves. Jo mai no tenia la culpa de res. Doncs mireu, tot i que sí que considero que se'ns hauria d'haver insistit en el fet que ens penséssim dues vegades quina branca del batxillerat volíem cursar o quina mena de carrera o cicle volíem fer, he de reconèixer que qui va anar de cap a fer una carrera sense haver-se informat ni una mica vaig ser jo. El qui va llançar tres anys de la seva vida a l'aigüera vaig ser jo. 

I direu, "quina merda d'entrada ha escrit aquest, després d'estar-se mesos sense publicar res", "que deixi de fer-se la víctima"... Ho entenc, per descomptat, però heu d'entendre que vaig passar-me dos anys torturant-me després de deixar la carrera. Em sentia un estúpid i vull posar-vos per context la situació. El primer any de carrera va anar força bé, així i tot, em van quedar dues assignatures suspeses. Vaig iniciar segon amb l'objectiu d'aprovar aquelles dues assignatures durant el segon semestre, però, quan hi vaig arribar, cada cop em feia més mandra continuar estudiant i em saltava les classes; ja estava descoratjat amb la carrera, completament desmotivat. Quan vaig acabar segon, tenia algunes assignatures del primer semestre aprovades, tanmateix, la immensa majoria estaven suspeses, fins i tot aquelles que arrossegava de primer. En acabar el curs, vaig dir a tothom que l'any següent començava tercer. Quin mentider. El tercer any de carrera me'l vaig passar a la biblioteca de la universitat, defugint de cada classe que tenia per vergonya d'estar repetint assignatures i per insatisfacció amb una carrera que no va resultar ser com jo mateix m'havia pintat. Poc abans d'acabar el segon semestre, pels volts d'abril, vaig confessar-ho tot a la meva parella i em vaig prometre que assistiria a les classes que em quedaven i que lluitaria per aprovar el que pogués. Va acabar el curs i estava igual que l'any anterior. Allò era un peix que es mossegava la cua i era impossible de salvar. A més, cal sumar-hi la convivència amb el meu germà. Feia tres anys que vivia amb ell al seu pis de Barcelona i tampoc volia que ell en sabés res perquè m'havia estat mantenint mentre jo no feia res de profit. Aquell mateix estiu ho van descobrir ell i els meus pares. Tot i que jo ja estava convençut que volia deixar la carrera, la família em va demanar que provés d'acabar-la i jo els vaig prometre que com a mínim faria les recuperacions a setembre per intentar tancar bé el curs. Vaig complir amb la paraula, vaig anar a les recuperacions, però no vaig aprovar pas. Ja estava decidit que canviaria de carrera.

Quan vaig abandonar Filologia i vaig decidir estudiar Traducció, allò que realment m'agradava i a què dedicava hores com a entreteniment mentre em saltava classes de la carrera, vaig veure que la culpa d'haver triat una carrera equivocada era meva. Tot el discurs que havia creat per acusar els altres de la meva mala decisió, i les mentides que havia construït per no voler admetre que em calia abandonar la carrera van caure de sobte. La gent em consolava dient que "són coses que passen" o que "tothom pot equivocar-se de carrera, mira X, també li va passar". Això no obstant, jo continuava torturant-me perquè no només havia estirat el xiclet d'una carrera que estava més que morta, havia mentit a tothom. Com que vaig decidir estudiar a la UOC, tot i que podia viure a Barcelona perquè els meus pares no volien que desfés la vida que tenia allà, em vaig autoimposar com a càstig tornar al poble i pagar-me jo mateix la carrera. Els meus pares i mon germà no volien que marxés de Barcelona i es van oferir a pagar-me les matrícules, però la vergonya que sentia i la culpa que em torturava van triar per mi. Vaig començar a treballar en un supermercat per tal de poder pagar-me la carrera sense demanar un cèntim a ningú mentre havia de conviure amb la culpa del que havia fet i dels diners que havia fet gastar a la meva família veient-los la cara cada dia. Considerareu que m'estic passant de dramàtic i de victimista, tanmateix, tot això és el que em rondava pel cap. Em vaig disculpar molt i molt sovint i la meva família va acabar perdonant-me, amb el temps. El que està fet, està fet. Vaig poder compaginar estudis i feina, fins i tot els mesos en què feia hores de més o estava pluriocupat (com l'estiu o el Nadal). Les notes eren prou bones i la feina m'anava molt bé, però la culpa no es va esvair fins que no vaig acabar segon de carrera. 

Aquella va ser l'època en què havia vist que el canvi de carrera va ser més que positiu i les coses a casa estaven molt més calmades. Val a dir que els meus pares i mon germà han estat orgullosos de mi des que van veure que el canvi va ser a millor i que estava treballant de valent en la nova carrera. De la meva germana no n'he dit res perquè no va menjar-se aquest merder, però va estar contenta que al final cursés la mateixa carrera que ella. Ara que ja he acabat tercer, puc respirar tranquil sabent que he expiat els meus errors i que he pogut estudiar allò que realment m'omple. El meu objectiu quan vaig triar el batxillerat humanístic i Filologia Catalana, era el de ser un professor de català tan bo com les que havia tingut a l'ESO i a batxillerat, i a hores d'ara no l'he perdut pas, sinó que he ampliat horitzons i també vull especialitzar-me en la traducció audiovisual. Qui m'hauria dit a mi el 2015, convençut que Filologia Catalana era el meu futur, que acabaria el 2021 content per haver traduït les últimes voluntats de Marilyn Monroe. 

Amb aquesta entrada vull anunciar que estic refet, que tot el que m'havia menjat el cap durant tant de temps està curat i que estic satisfet per haver canviat de carrera (malgrat haver-ho fet tard), però no la puc tancar sense fer el que crec més convenient: donar les gràcies.

Dono les gràcies als meus pares per haver perdonat que els mentís durant tant de temps i per haver-se ofert a ajudar-me a pagar la carrera tantíssimes vegades malgrat que estiguessin dolguts amb mi pel que havia fet. Dono les gràcies al meu germà per haver-me acollit durant tres anys al seu pis i per haver-me ajudat tant malgrat que no vaig estar a l'altura amb la convivència ni amb els estudis. Dono les gràcies a la meva xicota per haver-me ajudat a superar els meus mals de cap i per quedar-se al meu costat tot i que també la vaig mentir. També li demano perdó per haver decidit que la nostra relació seria a distància tot i que la meva família estava disposada a ajudar-me per poder continuar vivint a Barcelona. Dono les gràcies als meus amics per donar-me suport durant l'etapa de canvi més dura que he viscut fins ara i per haver-me continuat estimant malgrat les mentides que els vaig dir i malgrat que me n'anés a viure lluny d'ells. Per acabat, també dono les gràcies als meus companys de Lluna Plena no Fansub per donar-me feinetes de traducció i correcció durant el període en què em saltava classes de Filologia; encara que pugui semblar-vos un cretí, que em donessin feinetes em va ajudar a veure que el que realment m'agradava no era la filologia, sinó la traducció, l'art que realment em permet treballar la llengua d'una forma més pràctica que teòrica. 

Aquesta carta d'autoreconeixement de culpa i de disculpa/agraïment a aquells a qui vaig mentir serveix per acabar d'enterrar la merda que vaig fer quan no vaig saber reconèixer que havia de canviar la carrera després del primer any. I si puc acabar d'enterrar el passat d'aquesta manera, és perquè cada cop soc més a prop d'un futur millor. Aviat torno a Barcelona. Aviat acabaré la carrera i començaré el primer màster que em permetrà especialitzar-me en traducció audiovisual. Aviat tornaré a la vida que vaig deixar abans del gran sotrac. Enterro el passat perquè estic feliç pel futur que s'acosta. Gràcies per llegir aquesta Bíblia de merda. 

Contrafibulador de fricció

Doctor Who és una sèrie que tracta sobre les aventures del Doctor, un alienígena del planeta Gallifrey que viatja a través de l'espai i el temps dalt la seva nau, la TARDIS (en català tractada en masculí com "el TARDIS"). Aquesta sèrie va ser doblada i emesa en català pel canal 3xl, si més no les primeres sis temporades de l'era moderna. Sabem també que hi va haver unes temporades clàssiques doblades en català i emeses per TV3 el segle passat, però són impossibles de rescatar (llevat que compris els àudios dels episodis que conserven a TV3 i te'n facis un muntatge casolà). Molts ens vam enamorar d'aquesta sèrie quan la vam veure durant l'era del 3xl (i també hi ha qui s'hi ha aficionat gràcies a la pirateria), però vam trobar a faltar algun espai web en català que pogués acollir-nos i ens pogués oferir informació, curiositats, notícies i més de la sèrie (així com feia el lloc web de One Piece). És per això que el juny de 2017, part dels que estàvem treballant en la pàgina web de One Piece ens vam unir amb un altre company per crear el lloc web de Doctor Who en català que tant desitjàvem. 

Part del caràcter documental del lloc web requeria la subtitulació en la nostra llengua d'uns clips de vídeo sobre la sèrie que servien d'extres per als DVD i BluRay de les temporades. Alguns eren preqüeles d'episodis que servien per introduir conceptes o personatges, d'altres eren seqüeles que tancaven caps per lligar, i d'altres eren extres poc connectats amb el fil argumental de la temporada, però que afegien alguna aventura dels protagonistes o entrevistes amb els actors. Per a nosaltres, tot allò que no estava inclòs en el material doblat en català de la sèrie, però que tenia algun valor per al nostre apartat documental mereixia estar subtitulat en català. Aquest va ser l'origen de les primeres traduccions al web de Doctor Who, l'apartat documental i els "minisodis", aquests curts que he mencionat. Vam tastar el fansubbing i ens va agradar. 

Ben aviat, vam interessar-nos en la traducció dels especials de Nadal, episodis publicats principalment el 25 de desembre, però que en els darrers anys s'han estrenat per Cap d'Any. D'aquí, vam passar a traduir les temporades 7 i 10 (sí, en aquest ordre) perquè els seguidors catalans de la sèrie poguessin seguir-la en la nostra llengua, malgrat que fos en VOSC. Una cosa teníem clara, això sí, havíem de ser fidels a la traducció del doblatge.

Per cada terme que traduíem havíem de consultar al wiki anglès si ja havia aparegut anteriorment i havíem de comprovar com s'havia traslladat en català. Vam crear un glossari amb tots els termes nous que traduíem i amb tots els que ja havien aparegut en les emissions a la televisió pública catalana. Això em porta a pensar en "El dia del Doctor", l'especial del 50è aniversari de la sèrie. Soc un acaparador i vaig voler traduir tots els episodis especials (els de Nadal i aquest) perquè tots m'agraden molt, així que vaig tindre el privilegi de traduir el que commemorava el mig segle de sèrie. Hi havia molta expectativa perquè, alerta espòiler, es reunien tres encarnacions del Doctor en un mateix lloc i moment. Dues d'aquestes versions havien parlat en català al 3xl (un d'ells, fins i tot va fer un espot parlant una mica en la nostra llengua), així que hi havia molts números perquè sortís vocabulari de les temporades doblades a l'especial. Seguint el dogma que tot allò que estigués traduït en català s'havia de mantenir igual per als nostres subtítols, vaig estar buscant cada maleïda paraula curiosa de l'especial. La frase "No me'n vull anar", "l'aparell que fa ding" i d'altres conceptes que eren relativament fàcils, ja els tenia al cap de cara a la subtitulació, però n'hi havia molts que no (cosa que també va passar amb "El temps del Doctor", un episodi carregadíssim de referències). El terme que em va quedar més gravat de tots els que vaig haver de cercar va ser "contrafibulador de fricció".

Aquest terme tan recaragolat i llarg és un botó de la consola de control de la TARDIS que l'Onzè Doctor, interpretat per Matt Smith, prem per estabilitzar-la quan les seves dues altres encarnacions són a dins amb ell. És un simple botó de no res del qual ni se n'havia donat mai una explicació, però el guionista principal Steven Moffat és un fanàtic d'introduir referències a tort i a dret, així que havia d'escolar aquesta paraula que només apareix un cop en tota la sèrie (durant l'episodi doblat en català, "Vincent i el Doctor"). Així doncs, el que escriu aquestes línies va haver de cercar un terme molt poc icònic i complicat de trobar en un sol episodi per poder ser fidel a la versió doblada per TV3. En una entrada anterior us havia explicat la importància que li donava a mantenir els termes del doblatge català en la traducció del manga de One Piece, així que us podeu fer una idea de fins a on podia arribar el nostre equip per trobar qualsevol cosa en els episodis doblats, fins i tot un contrafibulador de fricció. 

Sobre els diacrítics

El setembre de 2016, quan estudiava Filologia Catalana a la UB, la professora Neus Nogué ens va comunicar les novetats en la gramàtica i l'ortografia catalanes. A l'aula hi havia força cares de pocs amics en saber que dels 150 diacrítics existents, només se'n salvarien 15. Aquestes cares es van alegrar quan la professora va dir que ara ens trobàvem en un estat de gràcia en què la normativa antiga encara era vigent durant cinc anys i que, per tant, no es considerarien faltes d'ortografia ni gramaticals l'ús dels tantíssims diacrítics assassinats o de grafies amb una sola erra que ara ja anaven amb doble erra (erradicar, per exemple). 

Aquella sensació d'alleugeriment generalitzat per poder mantenir la normativa antiga és el que em remet l'article de Magí Camps, "Ossos que parlen", quan, en el mateix estat de gràcia, es van permetre la llicència de mantenir l'accent diacrític a os en un article sobre arqueologia. Aquí hi veig clarament una mostra d'assessors lingüístics que desobeeixen les normes. La lingüística com a quelcom prou flexible per passar per alt les normes establertes per l'IEC, ni més ni menys. 

El 6 de novembre de 2016, la redacció de VilaWeb publica aquest article anomenat "VilaWeb mantindrà els accents diacrítics" en què diuen que tot i que "no és feina dels mitjans de crear ni de proposar una normativa lingüística" se cenyiran al Llibre d'estil de VilaWeb per continuar usant els diacrítics antics sota la premissa que el seu llibre d'estil "assenyala específicament que 'un terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la precisió i, de retop, la claredat d’un text', al mateix temps que aconsella l’ús, 'sense apocament, dels recursos propis, sintàctics i lèxics'". Jo el que veig aquí és una tossuderia més pròpia dels adolescents que érem a la classe de la Neus Nogué que no pas la d'un mitjà de comunicació que, al cap i a la fi, serveix com a referent lingüístic per als seus lectors.

És com tota la bateria de versions sobre el terme botellón en què trobem en aquest article: el terme s'anomena "botellot" a La Vanguardia, "botellada" segons Gabriel Bibiloni, "entrompada" segons VilaWeb o nous "conceptes d'arrel" com "mam en grup" segons Màrius Serra. Depenent de qui escrigui l'article ho dirà d'una forma o d'una altra i això crearà un referent lingüístic que el lector o espectador podrà acabar utilitzant al dia a dia. 

Val a dir que en l'article que he comentat, VilaWeb s'escuda en l'ús discrecional de l'accent diacrític en casos "en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i pot produir-se, doncs, una ambigüitat indesitjada que no resol el context comunicatiu", però aquesta referència diu concretament "s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no recollits en el quadre 32, només, però, en el cas dels seus usos marcadament particularitzats, com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc. Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i pot produir-se, doncs, una ambigüitat indesitjada que no resol el context comunicatiu". El quadre 32, per cert, és el quadre dels 15 diacrítics supervivents en la nova normativa. Informació extreta de l'article "Novetats de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans".

VilaWeb, clarament fa trampes perquè l'excepció només s'aplica en els topònims que duien accents diacrítics ara caiguts com ara Cóll, Jóc o Móra. Igualment, en la microtoponímia i en la toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs). Vaja, que aquesta rebel·lió per part d'aquest mitjà de comunicació amb l'excusa de l'ús discrecional de la normativa és una irresponsabilitat que només manté un referent lingüístic desfasat. 

Aquesta opinió tan ben formulada i ben escrita la vaig aportar a l'assignatura Correcció de Textos i Assessorament Lingüístic, precisament al debat de classe amb Laia Terricabras, antiga alumna del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC i assessora lingüística en alguns mitjans de comunicació.

Vull afegir, a més, que puc entendre les crítiques de la gent per la decisió de l'IEC d'eliminar tots aquells diacrítics, però també entenc que es va prendre com a mesura per fer més accessible la llengua catalana per als nous parlants i per simplificar normes o convencions de la Gramàtica de la llengua catalana que ja feia temps que necessitaven un replantejament. Res no està fet per fer mal al català, ans al contrari. 

De Luffy a Ruffy

Temps era temps, Lluna Plena no Fansub va muntar un equip per traduir el manga de One Piece i altres obres derivades de la sèrie com és el cas de la pel·lícula Strong World, el capítol 0 i crossovers diversos amb altres sèries. En aquella època, es va decidir mantenir el nom del protagonista com en la versió original: Monkey D. Luffy, i hi havia altres decisions que diferien de la versió catalana emesa per TV3. Aquests criteris no són dolents, ni tampoc incorrectes, no fotem. El problema és que un servidor és un ruc rematat i li agrada entrar per la porta gran allà on va. 

Soc seguidor de One Piece des que s'emetia pel K3 en la seva estrena, el 2006 (cosa que em converteix en fan de la sèrie des de fa uns quinze anys). Sempre havia vist la sèrie en català i no m'agradava la versió castellana que s'emetia per Telecinco; no estava gens familiaritzat amb els termes que diferien de la versió de TV3, on el protagonista es diu Ruffy i la "Marina" es diu Armada. Val a dir que el doblatge castellà de la sèrie dona per parlar durant anys i panys, però aquesta no és la qüestió. Quan vaig saltar al manga, ja existia el Canal Super3 i s'havia emès l'últim episodi doblat en català, el 405 (i durant molt de temps vam pensar que seria l'últim episodi que mai més veuríem en català, perquè el lapse entre arcs emesos per TV3 no havia sigut mai tan llarg). En aquell moment, així com temps després Lluna Plena va optar per saltar-se l'arc de l'Illa dels Tritons en detriment d'esperar que l'anime ho portés en català, jo vaig saltar-me l'arc d'Impel Down esperant i desitjant exactament el mateix, que TV3 seguís portant la sèrie en la nostra llengua. El meu salt al manga va ser vora l'any 2010 amb l'arc de Marineford. Com que m'havia saltat dos arcs, no entenia la meitat de les coses, però a més vaig haver d'acostumar-me a força canvis de traducció: ja no dirien Ruffy, sinó Luffy; les tècniques de la majoria de personatges estaven en japonès i amb una nota de traducció al costat, l'Armada es deia Marina... Per a mi era un canvi fort. 

El 2015, un amic em va comentar que tenia una web de One Piece i necessitava ajuda a les xarxes socials perquè no podia amb tot. Jo acabava de patir la mort d'un amic proper i em calien distraccions, així que no vaig poder negar-m'hi. El que en un inici era només fer publicacions a Facebook, aviat es va convertir en escriure i corregir entrades del lloc web. Les primeres traduccions que feia sobre la sèrie no podien contenir allò que em feia enrere dels fansubs castellanoparlants d'on jo havia vist One Piece un cop em vaig posar al ritme japonès, així que sempre vaig ser curós en mantenir els termes del doblatge de TV3.

El 2018, quan m'encarrego del projecte de Lluna Plena, decideixo entrar per la porta gran (tal com he dit més amunt) i em planto davant de tot el que em sembli incorrecte pel que fa a la continuïtat. Ja dic ara que dir-li Monkey D. Luffy és ben lícit, però jo anava amb unes condicions i, al cap i a la fi, era el despòtic cap del projecte. Vaig imposar els meus criteris de traducció a punta de canó! Els Shichibukais (terme que es menciona en el doblatge en català) tindrien el seu nom en la nostra llengua: Els Set Grans Guerrers del Mar; els Yonkos (terme que també es menciona en el doblatge en català), també serien referits amb la traducció que se'ls va donar a Enies Lobby: els Quatre Emperadors del Mar. I així, de mica en mica, cada cosa que em semblava incorrecta va caure i es va adaptar al meu criteri. De tot això, que només era d'estil, hi havia una cosa a destacar que sí que sempre he considerat un gran error: el gir dels cognoms.

One Piece és l'única sèrie que s'ha emès mai per la televisió pública catalana que té uns personatges amb els noms en sentit oriental, és a dir: Cognom + Nom (Roronoa Zoro), en comptes del sentit occidental de Nom + Cognom (Hiroshi Nohara). Als arcs en català que existeixen abans que jo entrés com a traductor i cap de projecte de la sèrie, hi ha determinats personatges que tenen el nom girat en sentit occidental: Pudding Charlotte (per exemple), però conviuen amb personatges que tenen el nom en sentit oriental, com la Nico Robin o el Monkey D. Luffy. Aquí sí que no hi havia excusa, que no era una fidelitat cap a la versió original com els termes mantinguts en japonès o el nom del protagonista, era una decisió que es contradeia amb si mateixa. 

Per aquest mateix motiu, entre els arcs de Punk Hazard i Whole Cake hi ha uns criteris de traducció que difereixen en l'arc de l'Illa dels Tritons i els posteriors a Whole Cake. Ara bé, he d'insistir en dues coses: ni la traducció anterior a la meva arribada és incorrecta, ni les decisions que es van prendre (llevat de la de l'ordre del nom) són incorrectes. Es tracten de criteris traductològics legítims que anaven lligats a mitges amb la continuïtat de l'anime en català, però que respectaven la versió original. Actualment, com vaig dir en l'anterior entrada, el traductor d'aquella època és el meu corrector actual i formem un tàndem pel que fa als criteris de traducció d'aquesta nova era. La seva feina com a traductor de One Piece va ser sublim i és quelcom que tinc en compte a l'hora de tractar flashbacks de capítols actuals que em porten als capítols que ell va traduir. És per això que a grans trets, el traspàs entre la seva traducció i la meva es podria reduir amb el canvi de Luffy a Ruffy.

El despertar del País de Wano

El 13 de juny de 2018 vaig traduir el meu primer capítol del manga de One Piece, el 900. En aquell moment, Lluna Plena no Fansub feia un temps que no publicava res de la sèrie i havien considerat aturar el projecte del manga fins que no tornessin a formar un bon equip. Un amic meu i jo, molt interessats per l'arc argumental del Consell de Reis (també conegut com Levely o Reverie) volíem portar aquells capítols en català i vam començar a fer-ho per lliure. Jo ja tenia un contacte amb el traductor i cap de projecte de la sèrie a Lluna i vaig comentar-li els nostres plans traductològics; no va trigar gens a oferir-se a fer-nos de corrector i a proposar-me que el projecte fos dins del seu fansub. Així doncs, el meu amic i jo vam entrar a Lluna Plena amb la resurrecció de la traducció de One Piece sota el braç. 

El primer pas, més enllà de complir amb l'objectiu que teníem el meu amic i jo (traduir els capítols del Consell de Reis) va ser reviure el projecte des d'on s'havia quedat l'antic equip de Lluna, el capítol 853 (en ple arc de Whole Cake), cosa que va esdevenir en la meva primera correcció de la sèrie. De mica en mica, vam anar publicant els capítols endarrerits de Whole Cake i els del Consell de Reis fins que vam ajuntar les dues línies de publicació i vam eliminar el tou de capítols pendents. 

Ara mateix, mentre escric aquesta entrada, ja fa gairebé tres anys que soc al capdavant del projecte a Lluna Plena i hem avançat moltíssim. L'any de pandèmia va servir perquè em posés a traduir com un boig i iniciés un projecte que sempre m'havia semblat pendent: la traducció en català de l'Illa dels Tritons. Com els seguidors potser ja sabeu, l'anime de One Piece està doblat en català des del primer episodi fins al 516, que és l'últim abans del salt temporal de dos anys, allò que l'Eiichiro Oda considera la meitat de la sèrie. L'arc següent a aquest episodi és el de l'Illa dels Tritons, un que mai no s'ha doblat en català i que Lluna Plena no Fansub no volia traduir per si es doblava. Això feia que aquest arc fos l'únic de tota la sèrie que no estigués en català de cap de les maneres, perquè no tenia cap traducció ni en manga ni en anime. El meu propòsit va ser traduir tot l'arc en català (i ja veureu que us en parlaré en aquest blog) i posar-nos a publicar-lo perquè els fans de la sèrie poguessin tenir tot One Piece en la nostra llengua i que, quan malauradament se'ls acabés l'anime, poguessin continuar amb la versió manga de Lluna. 

Com notareu, soc un egocèntric i un idiota i m'agrada remarcar l'abans i el després que va provocar la meva arribada al projecte, és per això que, en vista que vaig convertir-me en el cap del projecte quan s'estaven publicant els primers capítols de Wano, tinc els collonassos d'anomenar aquesta resurrecció com "el despertar del País de Wano".

El meu blog

Hola a tothom! Benvinguts al blog més insuls de la faç de la terra! Em dic Kobasen, vaig nèixer el 1997 i soc traductor amateur des de 2016. Entre 2011 i 2015 escrivia com a passatemps i va ser l'època en què vaig crear aquest blog, per parlar de les meves novel·les de pa sucat amb oli. Ara per ara, però, crec més interessant parlar-vos de la meva altra afició, la traducció, que el 2019 era tan important per a mi que la vaig convertir en la meva carrera universitària. Actualment, soc un administrador de Xarxa Català, principalment dels webs de One Piece i Doctor Who. També soc col·laborador a Lluna Plena no Fansub, Yohoho Scanlation i tot sovint dono cops de mà traduint o corregint a Animelliure. 

També dedico el temps lliure a fer encàrrecs de correcció per un preu raonable a qui li faci falta (ja siguin novel·les com treballs universitaris), així que si us cal ajuda en res, només m'ho heu de comentar. 

En les futures entrades us parlaré d'anècdotes traductològiques i d'altres coses que em passin pel cap sempre que recordi que aquest blog existeix. Ja aviso que parlaré lliurement d'allò que ja he traduït i que potser us emporteu algun espòiler, miraré de no passar-me massa de la ratlla. Una abraçada a tothom!